9 d'octubre de reconquesta ibèrica i pitiüsa

En la Franja Valenciana vivim comprimits quasi cinc milions de ciutadans i el territori no dóna per a més a no ser que construïm sobre els paratges protegits. Per això, i com a eixida de la crisi, des del FAVA-BOV trobem imprescindible la reconquesta ibèrica amb l'ocupació dels territoris d'expansió natural: Múrcia, Albacete, Conca, Terol, Tarragona i Eivissa, que està uns quilòmetres de mar més enllà, però mola barbaritats. A banda de la construcció en cada pam lliure dels territoris esmentats, dotaríem els seus habitants de manipulació pública televisada (Canal 9) i una llengua que els serviria de ben poc, però crearia molts llocs de treballs en primària i secundària. Demanem a Francesc Camps que encapçale les tropes de policia autonòmica que destinaríem a aquesta quixotesca missió que començariem per la Mancha, més concretament, per Almansa. Després del que passarà amb el cas Gürtel és l'única eixida honrosa que té: la independència i el colonialisme.

Jaume Roig, inventor de l'espill

El primer inventor valencià que figura en el registre de patents de la Llotja de València és Jaume Roig. Creador d'una família de rics hacendados que extendria la seua expansió enconòmica en el sector de la distribució, la ceràmica i la seua recompensa moral en el bàsquet i el futbol, se'l coneixia sobretot per la seua suposada misogínia. Ell es defenia de les acusacions de Sor Isabel deVillena amb l'argument que el nou aparell entretindria molt les dones perquè era un invent que gaudirien elles més que no els homes.
- Narcís era home, no dona -va saltar Sor Isa.
- Jesucrist també era mascle -va recordar Roig.
- I Judes - va dir ella.
- Lles dones no us heu menjat un torrat al llarg de la història -va sentenciar Roig-. A excepció de Cleopatra, totes les que han passat a les escriptures, apareixen en papers molt secundaris.
- Cleopatra és un drama de Shakespeare -va assenyalar Sor Isa, sempre atenta a les anacronies-. I si t'hi fixes, l'autèntic protagonista és Marc Antoni.
- I Maria Magdalena....
- Ves espai amb el que digues d'ella.
- Totes les dones sou...
- Valencianes -va concloure Sor Isa.
I ací va acabar tan brillant discussió, tot i que hem evitat la valenciana prosa tant de moda entonces. L'espill en qüestió va ser patentat, pocs segles després, per un industrial català, Miquel Rall, amb la marca "Mirall". Aquest apropiament indegut i el conflicte posterior del Principat amb el Regne de València per l'autoria de l'espill, és el primer motiu històric documentat en l'Archiu Munissipal de la RACV, sobre catalanofòbia raonada.

Per a quan una conselleria del València CF?

Després de la nacionalització del València CF -72 milions d'euros avalats per la Generalitat que converteixen els ciutadans valencians en propietaris del club-, des del FAVA-BOV exigim el canvi de nom: de València Club de Freaks SAD a València PP (Propietat Popular) amb l'escut que va popularitzar la cadena -de vàter- amiga (Tele 5). I al més pur estil berlusconià, demanem al president Camps que modifique l'Estatut perquè el president de la Generalitat ho siga també del València PP. Alhora, considerem necessària la creació d'una conselleria del València PP en vista que els seguidors d'aquell club són bons fanàtics, però ni es rasquen la butxaca en les ampliacions de capital, ni saben gestionar. Tenim també proposta per a conseller del València PP: Ronald Koeman, aquell que li va fer eixir els cabells verds a Santiago Cañizares i que va aconseguir el darrer èxit del club, la Copa del Rei.

Sarah Palin alcaldessa de les Arts i les Ciències

Entristits per la renúncia de Sarah Palin a la governació d'Alaska, des del FAVA-BOV li hem enviat els nostres respectes i la fitxa d'afiliació amb la proposta perquè siga la nostra candidata a l'alcaldia de València en 2011. Sols una dona feta i dreta, sobretot dreta, li pot plantar cara a Santa Rita, Rita, Rita lo que se vota, no se quita.

La Franja Valenciana

Com que això de "Màtria Valenciana" ens semblava més familiar que els afiliats al PP, hem decidit que d'ara endavant anomenarem aquest territori del Mediterrani occidental "Franja Valenciana", topònim que sense cap dubte despertarà les simpaties del sector del rotllo, tan procliu a la causa (i a enrotllar-se la) Palestina. Pensem, a més, que compartim nombroses semblances amb aquell territori del Mediterrani oriental com ara l'ocupació urbanística -allà colons israelians i ací anglesos, alemanys i d'altres europeus que gaudeixen d'una seguretat social barata i l'assegurança de repatriació-. D'ara endavant, doncs, direm "Visca la Franja Valenciana Lliure". I ens quedarem tan amples com el que més.

Desmentits

Davant les especulacions que circulen sobre el FAVA-BOV per Internet, volem manifestar que:

- No obliguem cap militant, per mal que ens caiga, a comprar llibres de literatura juvenil en valencià. El paper de Bosque Verde és suau i dura més.

- També és fals que enviem els militants a concerts on els grups participants toquen ska amb dolçaina. Quan es dóna el cas, recomanem que es queden a casa.

- És mentida que sols considerem "intel·lectuals" aquells que han escrit almenys un llibre, llibret o article sobre la senyera. De fet, ens sembla que això demostra els inicis de la demència senil.

- Mai hem dit que el problema del valencianisme polític siga que els seus militants són massa llegits. El que pensem és que tenen la vida solventada i per això no xafe terra, perquè tampoc els hem considerat mai uns iluminats.

- No és veritat que pregonem que el problema de la música en valencià, la literatura en valencià i tot el que porte afegit el complement "en valencià" és que sols es cante, s'escriga o es parle de política. Som tan discrets que ens ho callem perquè sabem que molts no donen per a més.

Oda a Nacho Vidal

Oh, Nacho Vidal,
que al FAVA-BOV
t'han donat el vot
per monument nacional.

Farem els teus acòlits
en honor al teu pardal
escultures i monòlits
de bellesa singular.

Bones faves plantarem
de Llevant fins a Ponent
per dir als quatre vents
que ets el nostre referent.

I les gosses sordes
i els que obren pas
et cantaran himnes i odes
com a patriarca valencià.